Resultats de la cerca
Es mostren 1436 resultats
Maria Campillo i Guajardo
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura catalana en el primer exili…
,
Sant Llorenç de Fontcalçada (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la part meridional de Sant Llorenç de Fontcalçada L’edifici té vestigis d’època preromànica J M Masagué La capella de Sant Llorenç és situada a l’extrem nord-oest del terme de Sant Cugat prop del de Rubí, en un terreny planer i al costat de la masia restaurant de Ca n’Ametller A poca distància passen l’autopista A-7 i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Barcelona amb Terrassa Mapa 36-16420 Situació 31TDF208926 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 15,450 de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí carretera de Gràcia a Manresa, d’on parteix…
babingtonita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferrós-fèrric i càlcic, Ca4Fe22+Fe23+(OH)2Si10O28.
Forma cristalls petits de formes tabulars o prismàtiques, sovint reunits en agregats bacillars radiats És de color negre o fosc, opac i de lluïsor vítria
clinozoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i calci, Ca2Al3Si3O12(OH), mineral del grup de l’epidot.
Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska
Sant Andreu de Llavaneres
La casa de la vila de Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, als vessants sudoccidentals del massís del Corredor (el Montalt, 594 m alt, a l’extrem NE, és termenal amb Sant Vicenç de Montalt, Dosrius i Arenys de Munt).
Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt més difícil…
Francesc Mateu i Nicolau
Música
Baix mallorquí.
Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés…
Beatriz Pascual Rodríguez

Beatriz Pascual Rodríguez
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en marxa.
Formada al CA Viladecans, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en totes les categories d’edat i guanyà la medalla de bronze en els 10 km marxa de l’europeu júnior 2001 També ha competit per la Joventut Atlètica Sabadell, el FC Barcelona i el València Terra i Mar Com a sènior acumula vuit títols de Catalunya en ruta 2003-06, 2008, 2009, 2011, 2012, 2016 i cinc en pista 2008-12 En l’àmbit estatal, fou campiona dels 20 km en ruta 2006, 2008, 2009, 2011, 2016 i els 10 km en pista 2008, 2010, 2011, 2016 Amb la selecció espanyola absoluta disputà els 20 km marxa en els Jocs Olímpics…
Vallmanya
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.
La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels…
Jordi Vilà Viñas

Jordi Vilà Viñas
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i entrenador.
S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina