Resultats de la cerca

Després de nou anys d’estada a l’Escolania, on encara es beneficià dels darrers temps de mestratge del pare Narcís Casanoves 1747-1799, vestí l’hàbit monàstic el 1801 Fou un excellent intèrpret tant del violí com del violoncel, instrument aquest darrer amb el qual aconseguí un gran prestigi, corroborat pels seus mateixos contemporanis Exercí, dins les propietats del monestir, càrrecs d’administració que l’obligaren a absentar-sedurant vuit anys A més, les desgavellades circumstàncies polítiques del segle, a partir del 1811, el foragitaren de Montserrat tres vegades Amb tot, sempre fou dels…

Serví com a organista de cambra a Halle i posteriorment pertangué a un grup de músics actius a Dresden, encapçalats per H Schütz i Ch Bernhard El 1681 era organista i vicemestre de capella a la cort d’Estocolm Del 1683 al 1688 ocupà aquests mateixos càrrecs a Dresden i després tornà a Estocolm, on romangué almenys durant onze anys El 1704 es trobava a Hamburg Ritter fou un organista consumat i un compositor notable d’obres per a tecla i música sacra Una de les seves suites per a teclat mostra similituds amb les obres de Froberger Els seus motets, però, tenen un estil diferent Trencaren amb la…

Possiblement ingressà com a nen de cor de la capella musical de la cort de Baviera cap al final de la dècada del 1550 Allí tingué l’oportunitat de treballar amb Roland de Lassus, actiu a la cort bavaresa des del 1556 Ocupà diversos càrrecs a la cort i al servei de famílies nobiliàries a Munic i també en altres ciutats alemanyes, i gaudí d’una gran fama com a cantant i com a professor La seva música és fortament influïda per l’estil de R de Lassus Se’n coneixen set misses, la major part de paròdia a partir d’obres polifòniques de R de Lassus, alguns motets, la collecció Newe teutsche Lieder '…

Format al Conservatori de Música de Tbilisi, realitzà estudis de postgrau en aquest mateix centre Exercí la crítica i ocupà càrrecs en diverses institucions, com ara el Sindicat de Compositors Georgians Professor de composició i orquestració al Conservatori de Música de Tbilisi a partir del 1938, la seva obra musical es divideix en dos grans períodes En el primer, que arriba fins els anys cinquanta, fa ús d’elements del folklore georgià i el seu llenguatge es caracteritza pel lirisme En la segona etapa, però, opta per una renovació estilística i experimenta amb el dodecatonisme, les tècniques…

Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, des del 1954 fou catedràtic de geografia i història a l’Institut Francesc de Ribalta de Castelló de la Plana, on ocupà nombrosos càrrecs, fins a la seva jubilació l’any 1989 Ha publicat treballs geograficohistòrics sobre les comarques del nord valencià i del sud de Catalunya Pertanyent a l’última generació d’historiadors de formació veritablement generalista, ha reconegut la influència dels grans mestres del pensament històric a l’Europa de la primera meitat del s XX, així com el magisteri de Pericot, Vicens i Reglà, en les…

Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme 1915 i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins 1923 També ocupà càrrecs directius en clubs i federacions d’automobilisme, motociclisme, tennis i boxa Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1939-55, i publicà Ha nacido Barcelona Futbol Club 1944, Los primeros triunfos del Barcelona 1945 i, amb motiu de les noces d’or del club blaugrana, Historia del Club de Fútbol Barcelona 1949 També publicà, juntament amb José Luis Lasplazas, l’ Enciclopedia de los Deportes 1959 Creà la revista Atlètica 1916-19, escriví…

Format al CH Caldes, hi jugà fins a la temporada 1982-83 Posteriorment formà part del CH Sentmenat 1983-84, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el FC Barcelona 1984-92, amb el qual guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, una Copa d’Europa 1985, una Recopa 1987 i dues Supercopes d’Europa 1985, 1986 Una vegada retirat fou entrenador de porters de l’equip blaugrana i gerent de la secció d’hoquei sobre patins 1993-2003, fins que passà a l’àrea de gestió esportiva de futbol del mateix club També ocupà càrrecs directius en l’EuroHockey Committee, la Unió de Clubs…

Format a les files del Club Natació Premià, jugà en el primer equip, que entrenà anys després, i fou director tècnic del mateix club A partir del 1998 ocupà diversos càrrecs tècnics en seleccions espanyoles de categories inferiors El 1999 deixà la direcció tècnica del CN Premià i passà a ser el director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, càrrec que detingué fins el 2006 L’estiu d’aquell mateix any fou seleccionador nacional de Veneçuela als Jocs Centreamericans i del Carib La temporada 2006-07 treballà al CN Barcelona amb els equips de base, i collaborà amb l’equip…

Competí entre el 1972 i el 1979 i formà part de la selecció espanyola Entrenà el Clup Alpí Núria Masella 1980-85, fou responsable de l’estudi del Pla de Tecnificació Esportiva a Catalunya del Centre de Tecnificació d’Esqui Alpí de la Cerdanya 1988-90 i entrenà la secció infantil d’esquí de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1989-90 També ha format part de l’equip tècnic del Club d’Esquí Vall d’Aran i del Club d’Esquí Terrassa Fou membre fundador de la Comissió Tècnica d’entrenadors d’Esquí Alpí i president de l’Associació Catalana de Tècnics d’Esports d’Hivern 1990-2004 Des del 2001 ha…