Resultats de la cerca

Catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Sevilla 1922 i Madrid 1926, creador de l’institut i fundació que duu el seu nom i de la clínica de la Concepción de Madrid 1955 Fou una de les primeres autoritats en medicina interna a l’Estat espanyol, i n'impulsà diferents especialitats President de diverses associacions internacionals de medicina interna i d’allergologia, escriví un gran nombre d’articles i llibres Lecciones de clínica médica, Enfermedades del intestino delgado i El médico explorando a su enfermo , etc Fou fundador i director de la Revista clínica española i del Boletín…

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre adjunt de l’…

Estudià al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial 1834 Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II 1843 Estudià a París les teories de Hahnemann en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante 1848, Dogmas de la…

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…

Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis històrics…

Travessà el Pirineu amb la seva mare el 1938 i s’establiren a Pesillà de la Ribera Catedràtic d’institut de castellà, doctor de tercer cicle, feu la seva carrera a Thonon-les-Bains Alta Savoia Diplomat de català, de retorn a la Catalunya del Nord feu classes de català per a adults a Alenyà, el seu poble d’adopció És autor de les novelles Jocs de vida i de mort 1985, L’ombra del llac 1992, Vendaval sobre el mas Negre 1999 i La croada dels llops 2002 També escriví un relat, La cova encantada 1990 El 2005 publicà un volum bilingüe sobre Pau Berga, presentació i antologia

Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i collaborador…

Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical…

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta última en…