Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes 914 m fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna Anoia i el de Querol Alt Camp, i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll 818 m i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia Alt Camp A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de…

Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…

Situació i presentació Limita a l’E amb el municipi de Muntanyola Osona, al S amb el de Moià i a l’W i al N amb el de Santa Maria d’Oló Té com a centre una ampla vall encaixada entre les petites serres del Gaig i de Puigmartre per ponent, i els vessants septentrionals de Montjoia i la serra de la Barra, o de la Costa, per llevant, d’altituds que van dels 933 m als 972 m Una mica més apartats presideixen la vall, pel NW i pel SE respectivament, el puig de la Caritat 1008 m i el puig de Rodó 1057 m, aquest ja dins els límits de Moià El municipi sobrepassa l’àmbit de la vall pel N i pel S, on es…

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona  El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta  i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…

Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis romànic notablement restaurat al segle XVI o al XVII en aquest moment els murs romànics perderen la decoració llombarda F Baltà El temple de Santa Maria és l’església parroquial de la vila de Colomers, situada al vessant occidental d’un turó de 44 m d’altitud, vora la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TDG993595 Per anar-hi cal agafar, des de la N-II i en direcció a la frontera, a mà dreta, la carretera comarcal de Torroella de Montgrí i l’Estartit Després de passar per Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls la…

Situació Vista general del campanar de l’església Manté estrets parallels estilístics amb el campanar de Santa Eulàlia d’Encamp ECSA-Rambol Sant Julià de Lòria és una vila que es troba en una petita vall plena de sol, situada a mà esquerra de la Valira, arrecerada a la falda de les muntanyes del pic de la Rabassa, que la flanquegen pels costats de llevant i de xaloc, i de la muntanya de Rocafort És a 939 m d’altitud L’església parroquial, dedicada a sant Julià i sant Germà, es troba al centre de la població, a l’avinguda de Canòlic i tocant a la carretera que passa per l’interior Situació x 1…

Situació Vista del sector nord-est, on es veu l’encertada conjunció del campanar amb la nau i l’absis T Pollina L’església és situada a la fondalada de Valldarques, arredossada al vessant nord de la serra d’Aubenç, a la banda sud-occidental del terme Mapa 34-12291 Situació 31TCG534683 S’hi arriba fàcilment des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Just al quilòmetre 26,4, a mà esquerra, s’inicia la pista, degudament senyalitzada, que hi mena El recorregut d’aquest darrer tram és d’uns tres quilòmetres aproximadament Cal demanar la clau al mas els Vilars, situat, a mà esquerra, al…