Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
Joan de Borja i Navarro d’Alpicat
Cristianisme
Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d’Alpicat, senyors de la baronia de Quartell.
Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-real de Sicília 1483 quan tenia només els ordes menors Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat 1492 El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II d’Aragó, com a legat a latere , i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols El 1495 acompanyà el papa a Orvieto
Sant Jordi de Torcafeló (Maçanet de la Selva)
Art romànic
És una capella de planta rectangular, que corona l’anomenat puig de Sant Jordi, on es drecen les ruïnes del castell de Torcafeló L’edifici sembla aprofitar la base d’una torre quadrada o antiga dependència del castell No és cap edifici romànic, sinó que sembla dels segles XIV o XV Tampoc no es coneix l’origen de l’advocació a sant Jordi, documentada al segle XVII Com a possible església de castell, tal vegada amb canvi de titular, deixem constància de la seva existència
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
Sibil·la d’Anjou
Història
Reina de Jerusalem (1186-90).
Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí
Šem Ṭob ben Yosef ibn Falaquera
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor jueu.
Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī
Eduard Batiste Alentorn
Escultura
Escultor.
A Barcelona, fou deixeble de l’Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i d’Aleu Estudià, també, a Roma Treballà en el monument a Colom, de Barcelona 1888 Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador, a la façana del Museu Martorell de Barcelona, l’escultura ‘Venus i Nàiades’ 1882, situada a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona i l’estàtua de Santa Helena 1910, que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona
Miquel Cortiada
Història del dret
Jurisconsult.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671
Claude Carrère
Historiografia
Historiadora francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff S'ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment de Barcelona Ha publicat Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelone au milieu du XV e siècle 1952, la profusament documentada tesi doctoral Barcelone centre économique à l’époque des difficultés 1380-1462 1967, traduïda al català el 1976 i Aux origines des grandes compagnies La Compagnie Catalane de 1302 1975 És professora a la Universitat de Montpeller
Eric XIV de Suècia
Història
Rei de Suècia (1560-68).
Fill de Gustau I i de Caterina de Saxònia-Lauenburg Home d’una gran cultura, establí una monarquia absoluta i s’esforçà per introduir el calvinisme a Suècia Ocupà Tallinn 1561 per dominar els estrets bàltics Una coalició entre Dinamarca, Polònia i Lübeck se li oposà i, malgrat diverses victòries durant la guerra dels Set Anys 1563-70, la pau de Sttetin reconegué la llibertat de tràfic de Narva Renuncià a la corona a favor del seu germà Joan III, que s’havia revoltat contra ell
Artur I de Bretanya
Història
Duc angeví de Bretanya (1196-1203), comte d’Anjou i del Maine (1199-1203).
Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina