Resultats de la cerca

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

El 1877 i el 1884 feu dos viatges d’exploració al Marroc, i el 1886 explorà la regió occidental del Sàhara Aquests viatges prepararen l’ocupació de Río de Oro per part de l’Estat espanyol El 1903 es retirà de l’exèrcit i s’installà a València, on organitzà les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text El 1908 fou diputat republicà a corts per València Publicà Geografía militar de Marruecos 1884 i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos 1885

Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps