Resultats de la cerca

Començà les seves activitats en el circ i el music-hall després passà al teatre, i finalment al cinema Entre les seves nombroses pellícules cal citar La chienne 1931, Drôle de drame 1937, Quai des brumes 1938, La belle étoile 1938, La beauté du diable 1949, Austerlitz 1959, Le train 1963, Le vieil homme et l’enfant 1966 i L’ibis rouge 1975

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Treballà durant anys en organitzacions internacionals, entre les quals l’ONU La seva narrativa, impregnada de sàtira, humor i poesia, se situa en ambients cosmopolites amb una forta càrrega de les tradicions i la mentalitat de la vida jueva Cal citar Solal 1930, Mangeclous 1938, Belle du Seigneur 1968, Les Valeureux 1969, Ô vous, frères humains 1972 i Miroirs 1981

Treballà per al rei Stanislas Lecziński a Nancy en la transformació de la capella de Notre-Dame-du-Bon-Secours, en la capella funerària dels Lecziński i en la urbanització de la Place Royale avui Place Stanislas 1753-55, de la Place de la Carrière i de la Place de l’Alliance 1756 A Lunéville féu els primers jardins francesos de gust xinès

Ordenat de sacerdot el 1843, fou rector de Prats de Molló del 1864 fins a l’any de la seva mort Publicà a Perpinyà un Récit historique de Notre-Dame du Coral 1871 i Pastoret del Coral Relació d’un fet qui es passà al Coral en l’any 1599 1885, en alexandrins apariats, relatius a una llegenda pietosa local

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la…

En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…

Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment residí a París…