Resultats de la cerca
Es mostren 1507 resultats
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
coll de les Savines
Collada
Indret on es formà la ciutat de Cervera (Segarra) i on hi hagué, antigament, l'esgésia de Sant Martí que, posteriorment passà a dir-se de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l’altar major de l’església de Santa Maria de Cervera.
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els climes càlids…
Santa Maria de Llimiana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquest important temple parroquial amb els tres absis situats a frec de cinglera ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Llimiana, situada sobre un penyal que domina el curs de la Noguera Pallaresa, a l’entrada del congost de Terradets JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG278605 Història L’enclavament format pel castell i la vila de Llimiana, que es debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà, fou cobejat també per altres poders, com ara el monestir de Gerri, en el seu procés d’implantació a la…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
somier

Somier
Suport elàstic del matalàs, constituït per un marc o bastidor, de fusta o metàl·lic, que duu convenientment muntada una tela metàl·lica, un conjunt de molles i de ressorts fixats al bastidor per altres molles o un conjunt de llates de fusta flexibles, disposades en paral·lel, els extrems de les quals recolzen sobre els laterals del bastidor.
Pacs del Penedès

Perspectiva del poble de Pacs del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la depressió del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…
la Vilella Alta

Panoràmica del Priorat, amb el nucli de la Vilella Alta i el Montsant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant Limita amb els municipis de Gratallops SW, la Vilella Baixa W, Cabassers NW, la Morera de Montsant N i Torroja del Priorat E i SE És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant a la dreta del riuet…
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu,…
Sant Pere Vell o de Can Carrera (Esterri d’Àneu)
Art romànic
Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina