Resultats de la cerca
Es mostren 3812 resultats
Olli Rehn
Política
Economista i polític finlandès.
Estudià economia, relacions internacionals i periodisme als EUA i el 1989 es graduà en ciències polítiques per la Universitat de Hèlsinki i el 1996 es doctorà en filosofia a la Universitat d’Oxford Membre del Partit de Centre, en 1988-94 en fou vicepresident, i aquests anys fou també regidor de Hèlsinki Diputat al Parlament 1991-95 i conseller del primer ministre Esko Aho 1992-93, el 1995 fou elegit diputat al Parlament Europeu Cap de gabinet de la Comissió Europea 1998-2002, després d’un any com a conseller econòmic del primer ministre Paavo Lipponen, del juliol al novembre del 2004 fou…
Barry Commoner
Ecologia
Biòleg i activista pel medi ambient nord-americà.
Doctor en biologia per la Universitat de Harvard 1941, fou professor de fisiologia de les plantes a la Universitat de Washington de Saint Louis, Missouri 1946-80 Al final dels anys cinquanta es destacà per la seva oposició a les proves amb armes nuclears El 1966, fundà el Centre per la Biologia Natural dels Sistemes, un dels primers centres privats al món d’estudis d’ecologia Fou editor de Science Illustrated Magazine Aconseguí ressò internacional amb llibres sobre protecció del medi ambient com Science and Survival 1966, The Closing Circle Nature, Man, and Technology 1971, The Poverty of…
Conflent
Historiografia catalana
Revista cultural nascuda l’any 1961 a Prada i impulsada per Robert Lapassat, professor de lletres clàssiques.
La seva creació respongué al desvetllament intellectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent La part en català hi era, en general, força migrada El seu títol complet era Conflent Hautes Vallées Revue trimestrèlle Arts, Letres, Sciences, Tourisme Bulletin du Groupe de Recherches Historiques et Archéologiques du Conflent Volgué imitar…
,
Eric Higgs
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
Format a la Universitat de Londres en el camp de l’arqueologia agrícola, els anys 1954-55, i sota el mestratge de Grahame Clark, realitzà estudis de prehistòria a la Universitat de Cambridge, a la qual restà vinculat com a investigador fins a la seva mort Fou un dels principals impulsors dels estudis sobre economia de les societats prehistòriques, basats en l’anàlisi de les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques, i en l’estudi de l’entorn immediat dels llocs d’hàbitat, per a la qual cosa desenvolupà, amb el geomorfòleg Claudio Vita-Finzi, la idea d’anàlisi de la captació del jaciment…
Manuel Moreno Fraginals
Historiografia
Historiador cubà.
Llicenciat en dret 1943, completà els estudis a Mèxic i a Espanya, on s’especialitzà en la història colonial cubana, i posteriorment ocupà diversos càrrecs empresarials a Veneçuela, on visqué exiliat entre el 1951 i el 1954, i a Mèxic Tornà a Cuba després de la revolució castrista, i fou professor de la Universitat de Las Villas i conseller econòmic d’Ernesto Guevara L’any 1964 publicà El ingenio El complejo económico-social cubano del azúcar 1790-1860, una obra cabdal de la moderna historiografia social i econòmica cubana Altres obres seves són José Antonio Saco Estudio y biografía 1951, el…
Jaume Tomàs i Sabaté
Economia
Empresari.
En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’empresa familiar…
descompte
Economia
Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.
Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al seu venciment El descompte…
taylorisme
Economia
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W. Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter degradant del…
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica i formació especialitzada…
Club Separatista Català
Política
Grup polític català a Cuba.
Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina