Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
sonata da camera
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da chiesa- destinada a un ús no litúrgic.
Es caracteritza per estar formada per una successió de danses, totes en la mateixa tonalitat, sovint precedides d’un preludi La introducció ocasional de moviments d’altres tipus per exemple l' adagio , sense relació directa amb cap dansa, fa que no sempre es pugui distingir clarament la sonata da camera de la da chiesa Al principi del segle XVIII, la forma originalment coneguda per sonata da camera rebé el nom de suite , partita o altres d’equivalents, conservant el principi de reunir danses de tempi i caràcters contrastats, tots en una sola tonalitat
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més…
Campanar
Barri
Barri de València, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
Centre d’Estudis Catalans
Entitat creada el 1977 per la Universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.
D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta
Castell de Vall-llebrerola (Artesa de Segre)
Art romànic
El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés
Meredith Jane Monk
Dansa i ball
Música
Coreògrafa, ballarina i compositora nord-americana.
Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec
Leslie Poles Hartley
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estudià a Oxford, i el 1924 publicà la seva primera obra, les narracions de terror Night Fears Posteriorment, se centrà en la psicologia dels personatges, com és palès en la trilogia formada per The Shrimp and the Anemome 1944, The Sixth Heaven 1946 i Eustace and Hilda 1948, on reflecteix el creixement de dos infants The Go-Between 1953, també situada en la infantesa, fou portada al cinema per J Losey 1971 i The Boat 1949, que hom ha considerat la seva millor obra, descriu les reaccions d’un inconformista durant la II Guerra Mundial
Gian Giorgio Trissino
Literatura italiana
Literat italià.
Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes
governació de Castelló de la Plana
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el govenador residí a Castelló des del 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina