Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Pere Roca
Música
Organista i compositor català.
Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…
Caspar Kittel
Música
Compositor alemany.
Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu…
Pepe Romero
Música
Guitarrista andalús.
Segon fill de Celedonio Romero , estudià guitarra amb el seu pare, que fou el seu únic mestre Com tota la seva família, feu les primeres aparicions públiques quan era un infant La seva discografia és molt extensa, tant amb el quartet Los Romeros, format amb dos germans, Celín i Ángel, i el seu pare, com en solitari Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo, amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i ha collaborat també amb altres formacions, com I Musici i les orquestres simfòniques de Boston, Cleveland, Chicago i Filadèlfia als EUA A Europa ha estat convidat als…
El que cal saber de l’escarlatina
Patologia humana
L’escarlatina és una malaltia infecciosa d’origen bacterià, que afecta principalment infants entre els 6 i els 10 anys, i que cursa amb síndrome febril, faringoamigdalitis i una erupció cutània molt característica, a base de petites taques lleugerament sobreelevades de color vermell escarlata, Actualment, l’escarlatina no és gaire freqüent en el nostre medi, tot i que de manera periòdica se’n produeixen petits brots epidèmics, que incideixen generalment en institucions escolars Si bé la malaltia sol ésser benigna, de vegades dóna pas a complicacions que requereixen un tractament prolongat Per…
Emanuel List
Música
Baix baríton austríac naturalitzat nord-americà.
Quan era un infant intervingué en diverses representacions operístiques com a membre del cor del Teatre an der Wien Posteriorment emigrà als EUA, i no tornà a Viena fins el 1922 per a debutar a la Volksoper com a Mefistòfil de l’òpera Faust Entre el 1925 i el 1933 actuà a la Wiener Staatsoper, tasca que combinà amb aparicions al Covent Garden de Londres i Berlín i als festivals de Salzburg 1931-35 i Bayreuth 1933 Forçat a deixar Alemanya i Àustria amb l’adveniment del nazisme, tornà als Estats Units, on el 1933 es presentà al Metropolitan de Nova York El 1950 tornà a Berlín, i…
Bernat d’Olzinelles
Història
Alt funcionari reial.
Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou…
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…
Il Sassetta
Pintura
Nom amb què és conegut Stefano di Giovanni de Consolo, pintor italià.
Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina