Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la superfície,…
esberlar
Trencar (alguna cosa) en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència.
equiplúvia
Meteorologia
Geografia
Línia que assenyala els punts d’un mateix coeficient pluviomètric durant un període de temps determinat.
estil floral
Art
Estil caracteritzat per la inspiració en elements vegetals i per la utilització de la línia corba.
Predominà al final del segle XIX i al començament del XX Aquest estil és continuador de les teories de W Morris i J Ruskin, i és inclòs dins el moviment modernista Modernisme
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels seus angles i costats, a…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
estació de terme
Transports
Estació on els trens no passen més enllà perquè és emplaçada al cap de la línia.
Movimiento Falangista de España
Partit polític
Partit falangista constituït el 1980, identificat amb una línia “nacionalsindicalista” que rebutjà identificar falangisme i franquisme.
El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció es decantà…
els Monjos

Detall de la plaça Major dels Monjos
© Fototeca.cat
Poble
Poble (161 m alt.) i cap de municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a l’esquerra del riu de Foix, a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona.
A l’altre costat del riu s’ha anat formant el sector d’eixample industrial, que s’ha arribat a unir amb el barri del Pla de l’Estació, al costat de la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona Els Monjos era una antiga quadra dependent de la parròquia de Santa Margarida
Busca
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, a la província de Cuneo.
El marquesat de Busca fou posseït per una línia dels Aleramici iniciada per Guglielmo mort després del 1125 i coneguda amb el nom de Lancia o Llança quan una branca passà a Sicília al s XIII Els marquesos de Busca es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó al s XII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina