Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona…

El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas Collabora amb la NASA  en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’…

Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…

Es llicencià en psicologia a Miami i exercí com a professor mercantil L’any 1947 s’inicià com a guionista en la productora Emisora Films d’ Ignasi F Iquino El ángel gris , 1947, i El tambor del Bruch , 1951, del mateix Iquino Apartado de Correos 101 , 1950, de J Salvador Tarde de toros , 1955, de L Vajda La herida luminosa , 1956, de T Demicheli, basada en l’obra catalana homònima de JM de Sagarra Pacto de silencio , 1963, d’A Román, etc L’any 1955 dirigí la seva primera pellícula, Nunca es demasiado tarde , a la qual seguiren La cárcel de cristal 1956, Distrito Quinto 1957, basada en l’obra…

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…

Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de…

El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México Treballà com a traductor de l’ONU Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton EUA en literatures romàniques El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale 1960-98, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo 1971, Cuentos y crónicas de Amado Nervo 1971, Tríptico mexicano Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo…