Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres

A 14 anys anà a perfeccionar-se a la Schola Cantorum de París, on estudià amb Vd’Indy Tornà al País Basc i es donà a conèixer amb cançons inspirades en el folklore basc Irurak bat, Bidasoa, Euskal Festara La seva primera obra escènica fou Mendi-Mendiyan 1910, amb text basc de JPower Al final del 1913 escriví el drama líric Las golondrinas , obra molt inspirada, que fou una ruptura amb la tradició de la sarsuela Malgrat la seva mort prematura, deixà una extensa producció, amb obres per a piano, orgue, orquestra i veu

Estudià dret i professorat mercantil a Madrid El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra civil amb el bàndol carlí Collaborà a Valencia Ilustrada , La Ilustración del Obrero , La Correspondencia de Valencia , La Moma , Para Todo el Mundo i altres periòdics dirigí els diaris El Comercio i El Correo de Valencia Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València Fou autor d’una revista teatral bilingüe, Juicio del año , de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques

Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta Ibn Ḏī-l-Nūn, 890 Els seus membres instauraren una taifa a Toledo 1036-85 quan desaparegué el califat de Còrdova Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid

En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595