Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Leopold Antonín Koželuh
Música
Compositor bohemi.
A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb FX Dušek Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música A Viena es perfeccionà al costat de JG Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de WA Mozart i J Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements…
Charles Edward Horn
Música
Compositor i cantant anglès.
Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats Units, i a Nova…
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o sextes, i un…
Concepció Supervia i Pascual
Concepció Supervia i Pascual
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…
,
corn anglès

Corn anglès
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, membre de tessitura greu de la família de l’oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el greu, d’una profunda expressió…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
Ferdinand Hiller
Música
Compositor i director d’orquestra.
Considerat un nen prodigi, inicià estudis de piano, violí i composició Als deu anys debutà com a intèrpret amb un concert de Mozart, i als dotze presentà la seva primera composició Durant aquest període, establí contacte amb la família Mendelssohn, i Fèlix, que era dos anys més gran que ell, quedà impressionat pel jove músic Aquesta amistat es mantingué al llarg dels anys i fou gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, que estudià del 1825 al 1827 amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué…
,
glockenspiel

Glockenspiel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió consistent en un metal·lòfon amb làmines afinades per a poder fer una escala cromàtica que es posen a vibrar en ser colpejades amb un martellet o més manejats amb la mà o bé accionats amb un teclat.
També és conegut pels noms joc de timbres, lira campana i campana lira En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels de percussió directa o amb teclat La màxima ressonància s’obté fixant les làmines de manera que els seus extrems descansin damunt un suport de feltre per tal d’amortir-ne la vibració al mínim possible o bé mantenint-les en suspensió damunt els punts nodals El glockenspiel d’orquestra consisteix en trenta planxes d’acer muntades sobre una caixa transportable que es desplega com una taula i se sosté damunt un suport, de…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina