Resultats de la cerca

Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per FCambó davant la visita del rei a Barcelona Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política fou un dels iniciadors d' El Poble Català novembre del 1904, actuà destacadament el 1905 en la…

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística…

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

La inestabilitat política va marcar l’actualitat política al país durant tot l’any L’assassinat al final del mes de febrer del periodista Ján Kuciak va provocar una forta contestació ciutadana Kuciak estava investigant uns presumptes vincles entre el cercle proper al Govern, que presidia el primer ministre, Robert Fico, i el crim organitzat Les manifestacions a les principals ciutats del país van ser les més multitudinàries des de la caiguda de la dictadura, el 1989, i van exigir la dimissió de Fico, a qui consideraven responsable de la mort de Kuciak Finalment la seva dimissió es va produir…

Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els terminis entre…

Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha…

Director de la Universitat d’Arkansas 1939-41, el 1942 fou membre del Congrés pel partit demòcrata i, en 1945-74, senador demòcrata per Arkansas 1945 L’any 1946 elaborà la llei Fulbright act que aplicava el producte de la venda dels estocs de guerra al finançament d’intercanvis culturals internacionals creació de les beques Fulbright i el 1954 s’oposà a la política anticomunista duta a terme pel senador McCarthy President del comitè senatorial per als afers estrangers 1959-74, preconitzà el reconeixement de la Xina Popular i més tard atacà la política nord-…

Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política…