Resultats de la cerca

Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral…

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials…

El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982…

Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha…

La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el País Valencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita l’aigua de la…

La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i…

Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de…

Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…