Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Ègara

Vista aèria de Terrassa
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Terrassa, al NE de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona
Dafní
Mosaic del monestir de Dafní amb la representació de Josep, espòs de Maria
© Corel Professional Photos
Monestir
Monestir situat 10 km a l’oest d’Atenes.
El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als segles V-VI, fou restaurat a la fi del segle XI Ocupat pels croats al segle XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos segles XVI-XIX L’església, del segle XI el nàrtex fou refet al segle XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics segle XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia
Còdol-rodon

Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
Es crea una nova organització política nord-catalana
Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a collectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics
Celebració dels 25 anys dels Jocs Olímpics
Durant tot el dia se celebren a Barcelona actes en els quals es recorden els 25 anys dels Jocs Olímpics, que van començar just en aquesta data de l’any 1992 L’acte més institucional té lloc al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, que també celebra el trentè aniversari Hi coincideixen el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el rei d’Espanya, Felip VI En l’acte s’anuncia que el centre rebrà el nom de Josep Lluís Vilaseca, en honor de qui va ser secretari general de l’Esport de la Generalitat 1980-97
Ciberatac contra el web del Ministeri de Justícia
LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200000 professionals de la justícia El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol Després dels atacs, que fan que uns 150000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri
L’asteroide Phaeton assoleix la màxima proximitat a la Terra
L’asteroide Phaeton 3200, que dona nom a la pluja d’estels coneguda com Gemínids, arriba al punt de màxima aproximació a la Terra, 27 cops la distància de la Terra a la Lluna distàncies lunars, equivalent a uns 10,3 milions de quilòmetres de distància Per les seves dimensions 5 km de llarg, és el tercer asteroide proper a la Terra potencialment més perillós Després de refer la seva òrbita, és previst que torni a aproximar-se a la Terra l’any 2093, aquest cop a 7,4 distàncies lunars uns 2,9 milions de quilòmetres
La NASA i l’ESA fixen l’edat de l’Univers en 12.000 milions d’anys
Els responsables del telescopi espacial Hubble, que patrocinen les agències NASA nord-americana i ESA europea, presenten els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms han fixat la constant de Hubble la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers, que deu el nom a l’astrònom Edwin Hubble en 70 km/s per cada megaparsec un megaparsec equival a 3,26 anys llum, de la qual cosa es desprèn que el big bang que va crear l’Univers es va produir fa almenys 12000 milions d’anys