Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
Josep Maria March i Batlles
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Jesuïta, bibliotecari, arxiver i historiador.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos…
,
Madeleine Albright

Madeleine Albright
© United States Department of State
Política
Política nord-americana.
De família txeca d’origen jueu i religió catòlica emigrada als EUA 1948, canvià el seu nom original, Marie Jana, pel de Madeleine el 1949, i el seu cognom, Korbelová, pel del seu marit, el periodista Joseph Albright, el 1959 Es doctorà en política internacional a la Universitat de Columbia 1976 i, afiliada al partit demòcrata, treballà al departament d’estat durant el mandat de Jimmy Carter Amb l’elecció de Bill Clinton com a president, fou ambaixadora dels EUA a l’ONU 1993-97 i secretària d’estat 1997-2001, càrrec des del qual intervingué en les crisis…
José Barrionuevo Peña
Política
Polític, advocat i periodista andalús.
Provinent d’una família carlina, es llicencià en dret per la Universidad Complutense de Madrid i es diplomà en periodisme Fins el 1979 treballà a l’Administració dins del cos d’inspecció de treball i ocupà també càrrecs a l’Ajuntament de Madrid, d’on fou regidor 1979-82 Políticament evolucionà del tradicionalisme amb afinitats amb el franquisme cap a Convergencia Socialista, que el 1977 es fusionà amb el Partido Socialista Obrero Español Fou ministre de l’Interior 1982-88 i de Transports i Comunicacions 1988-91 en els governs presidits per Felipe González Diputat per Madrid del 1986 al 1998…
Juan Carlos Rodríguez Ibarra
Política
Polític extremeny.
De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència…
Joan Josep d’Àustria

Joan Josep d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Militar
Polític i militar castellà.
Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…
Ot de Montcada i de Pinós
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Ot I de Montcada).
Fill i hereu de Pere II de Montcada El 1309 prengué part en la campanya d’Almeria El 1312 entrà a formar part del consell de Jaume II i fou nomenat majordom reial a València 1313 Fou adscrit al servei de l’infant Alfons arran del seu casament amb Teresa d’Entença 1314, l’acompanyà durant molts anys i fou lloctinent seu a la procuradoria de Catalunya El 1319 fou padrí de l’infant Pere després Pere III Fou ambaixador prop de Carles IV de França en el plet entre aquest i Sanç I de Mallorca sobre el domini de Montpeller 1321 En casar-se la seva germana Elisenda amb el…
Aina Moll i Marquès

Aina Moll i Marquès (2012)
© CCMA
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…
,
Bo Xilai
Política
Polític xinès.
El seu pare, un alt oficial de l’exèrcit i destacat líder del Partit Comunista, fou víctima de les purgues dutes a terme durant la Revolució Cultural 1965-76 Després de la rehabilitació del seu pare, estudià història a la Universitat de Pequín i el 1980 s’afilià al Partit Comunista El 1982 es graduà en periodisme A partir d’aquests anys ascendí ràpidament en la jerarquia del partit i ocupà càrrecs polítics i en l’Administració pública alcalde de Dalian 1992, el 2001 fou nomenat governador de la província de Liaoning, i el 2004, ministre de Comerç L’any 2007…
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del…
Sala Gaspar
Galeria d’art inaugurada a Barcelona l’any 1909.
Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la…