Resultats de la cerca

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…

Fill de Joaquim Xirau i Palau Exiliat a Mèxic amb la seva família 1939, el 1955 es naturalitzà mexicà Cursà estudis de filosofia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1942-47, on es graduà A partir del 1949 ensenyà en aquesta universitat i més tard dirigí el departament de filosofia 1950-70 També fou professor a la Universidad de las Américas Impartí cursos i seminaris en diverses universitats dels Estats Units, del Regne Unit i d’Itàlia Fundador i director de la revista Diálogos , sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des del 1973, collaborà…

Fins a nou anys visqué a Brusselles Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario Bogotà, des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals Residí a Mèxic a partir del 1956 Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus El 1947 publicà el primer recull poètic,  La balanza , al qual seguiren  Los elementos del desastre 1953, Los trabajos perdidos 1960, Diario de Lecumberri , Poesía…

Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…

Preocupat per la problemàtica de la revolució, la figura de Pancho Villa ha inspirat una gran part de la seva obra — Memorias de Pancho Villa 1923, Vámonos con Pancho Villa 1931, Se llevaron el cañón para Bachimba 1941— i nombrosos contes Si me han de matar mañana 1934, Fuego en el Norte 1960

Nascut a Hondures, visqué part de la seva infància i joventut a Guatemala, on, a la dècada dels anys quaranta, fou el màxim exponent del grup que aglutinà la revista “Acento” El 1944 s’exilià a Mèxic, però pocs mesos després la junta revolucionària guatemalenca el nomenà per a un càrrec en el consulat guatemalenc a Mèxic i el 1953 fou primer secretari de l’ambaixada a la Paz Bolívia Del 1954 al 1956, exiliat, treballà com a secretari de Pablo Neruda en ‘La Gaceta de Chile’ S'establí definitivament a Mèxic el 1956 La seva obra, dispersa i difosa anàrquicament, fou publicada amb el títol d'…

De família pagesa, el 1925 anà a Cuba, on es relacionà amb grups anarquistes El 1933 tornà a Barcelona i s’incorporà a la CNT i en 1934-37 fou secretari del comitè regional de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i secretari general de la FIJL presidí, també, l’Aliança de les Joventuts Antifeixistes 1938, fou fundador i director de la revista Ruta i redactor de Solidaridad Obrera , secretari general de les Juventudes Libertarias de España Exiliat el 1939, després d’alguns anys a la República Dominicana 1940-44 s’establí a Mèxic, on treballà a la Unión Distribuidora de Ediciones UDE i fundà…

El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional   PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la presidència de José …

Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i a Nova York…