Resultats de la cerca

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Filla de Ferran I de Nàpols i d’ Isabel de Chiaramonte El 1473 es casà amb Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara i de Mòdena, el qual ella secundà en la política de conciliació vers les corts de Nàpols, Màntua i Milà, reafirmada amb els casaments de llurs fills Alfons, Beatriu i Isabel amb Anna Sforza 1477, Lluís Sforza Il Moro , duc de Milà, i Francesc II Gonzaga, marquès de Màntua 1480, respectivament Amant de l’estudi, participà en el luxe i el refinament intellectual de la cort de Ferrara

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del bisbe, com en…

Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…