Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
cartulari
Diplomàtica i altres branques
Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.
La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle XVIII, el d’…
Sant Martí de Poià (Badalona)
Art romànic
Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp…
Sant Martí de Pedrenys (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
L’ermita de Sant Martí de Pedrenys, també coneguda fins fa poc com Sant Martinet es trobava dintre del terme municipal de Sant Fost de Campsentelles Pedrencos o Villa Rara , apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “
in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos” Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les…
La Torre Marata (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata” Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall Quant al llinatge dels Masserata , ja apareix documentat…
Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Art romànic
El lloc de Calders és documentat des del segle X, en què són esmentats els estanys de Calders en dos preceptes dels reis Lluís d’Ultramar 983 i Lotari 986 L’any 1047 ja es té notícia del castell de Sant Vicenç de Calders Això demostra que l’església de Sant Vicenç ja existia i que havia donat el nom al terme La parròquia de Sant Vicenç segurament es trobava molt a prop del castell homònim L’església de Sant Vicenç, com tot el terme, era una possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, tal com reflecteix la butlla atorgada pel papa Urbà II el 1098 a aquest cenobi El 1304 consta que Sant…
Castell de Jafra (Olivella)
Art romànic
El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…
Gaietà Estadella i Solé
Música
Orguener i constructor d’harmòniums.
Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…
Blas Ortega Moya
Voleibol
Entrenador de voleibol.
Fou tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona en dues ocasions 2002-04, 2005-08 En la seva primera etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga temporada 2002-03 i la classificació per a disputar la Copa del Rei 2003-04 L’equip rebé una menció especial de la Direcció General de l’Esport 2003 i fou escollit equip revelació per la Reial Federació Espanyola de Voleibol la temporada 2003-04 Durant la temporada 2004-05 entrenà l’equip juvenil, amb el qual assolí el títol estatal de la categoria, i estigué lligat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on feu d’entrenador…
Federació Catalana de Ball Esportiu
Ball esportiu
Organisme rector del ball esportiu a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou creat el 2007, quan la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya, que agrupava setze clubs des del 2002, es transformà en federació, essent la pionera a l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar i dirigir les activitats relacionades amb aquest esport, en les seves tres modalitats estil internacional, line dance o country i hip-hop Amb més de 2000 esportistes federats, és líder dins l’àmbit estatal i té una forta projecció internacional Té alguns campions del món, com Fina Comas o les parelles Miquel Alonso-Eva Angües i Manuel Ramírez-Júlia López Al març del 2008 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina