El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata”. Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata. El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús. El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata. El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada. El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall.
Quant al llinatge dels Masserata, ja apareix documentat a partir del segle XII. L’actual casa fortificada fou construïda, però, al segle XIV per Bertran de Seva. Després passà a la família Clariana de Vic, i al segle XVII era d’Elisabet de Magarola, la qual va demanar una llicència per a construir-hi una capella sota l’advocació dels sants Abdó i Senén. Actualment, n’és el propietari A. Marimon.
Ha sofert diverses modificacions a l’època moderna. La darrera reforma ha estat al segle actual.