Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…
Ignaz Isak Moscheles
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra bohemi.
El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà…
Charles Avison
Música
Compositor, organista i teòric de la música anglès.
Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St Nicholas, la catedral de la ciutat També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i collaborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham El 1750, igualment en collaboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest…
Giacomo Rusti
Música
Compositor italià, probablement d’origen alemany.
Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…
Moritz Hauptmann
Música
Compositor, teòric i professor alemany.
Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de…
Henry Charles Litolff
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra francès.
Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en…
Heinrich Husmann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956…
Napoléon Coste
Música
Guitarrista francès i compositor.
Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…
Luis Venegas de Henestrosa
Música
Compositor i organista espanyol.
Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina