Resultats de la cerca
Es mostren 1164 resultats
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Filosofia
Liturgista, biblista i traductor.
Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs…
,
Antoni Muntadas-Prim i Fàbregas
Art
Artista plàstic.
Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…
Filmax
Cinematografia
Distribuïdora, productora i exhibidora, constituïda a Barcelona el 1952 per Alfredo Talarewitz Rosenthal i amb sucursal a Madrid.
La seva presentació pública tingué lloc el juny del 1953 al Windsor Palace amb l’estrena d’ El lago de los cisnes 1953, Francesc Rovira i Beleta, curt realitzat en tres dimensions pel sistema Stereo Technique de Godfrey Jennison, patent que Talarewitz havia aconseguit el mateix any El 1955, juntament amb el seu soci i cunyat Marcelo Papo Aftalion convertiren la firma en societat anònima, la qual cosa facilità la incorporació d’Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1962, Manuel del Val Sáiz, fins aleshores gerent de la sucursal de Barcelona, substituí Tomàs Pérez i Collell com a…
la Remunta
Barri
Barri perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat al límit amb el terme de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
Hi ha la caserna de la Remunta
mola de Remullà
Punt culminant (588 m) de la serra de Santa Marina, al Baix Camp, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Collblanc
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), al límit amb el de Barcelona pel coll Blanc
, ciutat a la qual és unit per la carretera de Collblanc
.
Era format, al s XIX, per un nucli de casetes al voltant de la carretera general de Madrid, on s’installaren pagesos valencians S'expandí durant el primer terç del s XX amb la installació d’algunes fàbriques de vidre i metallúrgiques i amb població immigrada provinent de Múrcia que arribà a Barcelona els anys vint obres del metro i de l’Exposició Internacional La població juntament amb la de la Torrassa passà de 3810 h el 1920 a 21185 el 1930 Els anys seixanta hi hagué un procés parallel de remodelatge construcció de blocs als indrets de les antigues casetes d’un o dos pisos El 1969 la…
serres del Taix
Sector de les muntanyes de Tivissa, al terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), contrafort (693 m) meridional de la mola de Genessies.
coll de Fatxes
Collada
Coll del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), al nord-oest del terme, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.
cala de Bea
Cala
Cala de la costa del Camp de Tarragona, dins el terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), prop del coll de Balaguer.
Jaume Codina i Vilà
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina