Resultats de la cerca

Nascut en una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid i ha estat alumne de Luis de Pablo i Francisco Guerrero Autor d’obres orquestrals i de cambra, s’interesa especialment per la musicalització de textos, en particular de poetes com Vicente Aleixandre, Rubén Dario, Miguel Hernández i Leopoldo Panero El 18 de març de 2011, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrenà la seva obra d’encàrrec Libro de los secretos

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona, i amplià els seus estudis amb Higini Anglès Fou un dels iniciadors de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, que actuà fins el 1935, i aquest mateix any fundà l’agrupació Ars Musicae S'especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas Barcelona 1868 — 1964, publicà un treball sobre la vida musical barcelonina del 1875 al 1925 titulat Barcelona Filarmónica 1927

Començà estudiant amb Julio Quevedo Arévalo i posteriorment ingressà a l’Acadèmia Nacional de Música, on estudià piano amb Honorio Alarcón i harmonia i contrapunt amb Augusto Azzali Fou professor de piano i orgue i director del Conservatori Nacional de Música, on, a més, dirigí la banda 1914-33 Rebé el Premio Ezequiel Bernal 1925 per la seva Rapsodia colombiana per a orquestra A més, escriví diversos llibres i assaigs sobre música, com ara Ejercicios mecánicos para piano i Teoría de la música

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el Premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la ciutat comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Munic i a París, ciutat on entre el 1910 i el 1915 fou deixeble de G Charpentier i M Ravel De nou a Tessalònica, fou nomenat professor del conservatori de la ciutat Premi Nacional el 1923, Riadis destaca per una extensa obra de gran lirisme, amb ecos de la música popular del seu país natal i també de la música oriental De tot el seu catàleg destaquen les cançons

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

Estudià amb el seu pare i al conservatori de Leipzig 1864-67, on compongué dues de les obres més importants l' Octuor 1866 i la Simfonia en re major 1867 Fou director de la Societat de música a Oslo 1872-77 1880-83 i de l’orquestra del Teatre Reial de Copenhaguen 1883-1908 Malgrat que la seva obra fou escassa, forma part del repertori clàssic noruec Carnaval a París 1872, Quatre rapsòdies noruegues 1872-77, Concert per a violí 1869, etc

Estudià el trombó al conservatori de Ljubljana amb Karas, al de París amb Lafosse i Mason i composició amb LBerio i RLeibowitz i és professor de trombó des del 1968 a l’escola superior de música de Colònia Gran virtuós que ha portat la tècnica d’aquest instrument a les màximes possibilitats de la música d’avantguarda, ha compost Étude pour Folklora I 19 solistes, La Ronde Orquestra, Discours I-II-III trombó, 5 trombons, 5 oboès, i Voie narrador, cor i orquestra

Format a Milà amb BCarulli, Ernesto Cavallini i ROrsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús