Resultats de la cerca

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta

Formada a l’Agrupació Cultural Esportiva Riudellots, desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou campiona de Catalunya júnior 2002, promesa 2003, 2004 i absoluta de salt de perxa a l’aire lliure 2004 i en pista coberta 2005 Disputà el Mundial júnior 2002 Millorà cinc cops el rècord català en pista coberta entre el 2001 i el 2004

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

Fill de l’emperador Manuel II, succeí el seu oncle Teodor I Sota la seva ègida fou obtinguda la gairebé completa unificació del Peloponès amb l’annexió d’Acaia, així com la major esplendor cultural i artística de Mistràs Protector d’intel*lectuals i humanistes, deixà el poder al seu germà Constantí despotat de Mistràs i es retirà en un monestir

Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933

Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes

Es nomenà rei després de la seva victòria sobre els gàlates recordada en les escultures de gàlates moribunds, de l’escola de Pèrgam Mantingué una bona relació amb Roma i l’ajudà en la primera i la segona guerra macedònies contra Filip V Sota el seu regnat, Pèrgam rivalitzà amb Alexandria com a centre cultural, recolzat en la tradició de la ciència jònica

Expressionista abstracte, amb elements de collage Rebé la formació cultural més important al Bauhaus de Weimar, on fou amic de Klee, de Kandinsky i de Feininger El 1948 es traslladà a Israel La seva obra, que té punts de contacte amb la dels seus companys del Bauhaus, se'n separa per l’intens dramatisme i per l’extraordinària brillantor cromàtica