Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
pressió
Física
Concepte físic que expressa la força que és exercida perpendicularment a la unitat de superfície.
Formalment hom l’expressa per P=F/S , essent P la pressió, F la força i S la superfície Segons la mecànica estadística, la causa de la pressió d’un fluid són els innombrables xocs de les partícules que el componen amb les parets del recipient que el contenen Des del punt de vista de la termodinàmica, la pressió P que un cos exerceix sobre la superfície que el delimita pot ésser definida com la derivada amb signe menys de la seva energia E respecte al volum V , a entropia S constant Així, P = -∂E/∂V S L’instrument emprat per a mesurar pressions és el manòmetre, del…
descomposició d’un polinomi
Matemàtiques
Expressió d’un polinomi com a producte de polinomis de grau menor.
Si K és un cos i K x és l’anell de polinomis sobre K , hom diu que un polinomi p x és reductible sobre K si admet una descomposició en la forma p x = f x g x on grau f x < grau p x en cas contrari hom diu que p x és irreductible o primer sobre K La reductibilitat d’un polinomi depèn del cos a què pertanyen els coeficients així, el polinomi x 2 +1 és reductible sobre ℂ, ja que x 2 +1= x + i x - i , però és irreductible sobre ℝ, perquè no hi admet cap descomposició en factors de grau menor Tot polinomi de l’anell K x pot descompondre’s…
Ignaz Isak Moscheles
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra bohemi.
El 1804 esdevingué alumne de FD Weber, que li feu apreciar les obres de WA Mozart, M Clementi i JS Bach Completà la seva formació musical a Viena, amb F Albrechtsberger i A Salieri 1808-20 Es presentà com a concertista de piano, i feu algunes gires d’èxit, gràcies a les quals conegué compositors com L Spohr, L van Beethoven o F Mendelssohn Residí una bona temporada a Londres, on impartí classes a la Royal Academy of Music, oferí concerts i arribà a dirigir la Royal Philharmonia Society 1841-46 El 1840 deixà els concerts, i a partir del 1846 es dedicà enterament a l’…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà…
Giacomo Rusti
Música
Compositor italià, probablement d’origen alemany.
Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la catedral de…
Charles Avison
Música
Compositor, organista i teòric de la música anglès.
Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St Nicholas, la catedral de la ciutat També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i collaborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham El 1750, igualment en collaboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest…
Moritz Hauptmann
Música
Compositor, teòric i professor alemany.
Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de…
Heinrich Husmann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956…
Henry Charles Litolff
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra francès.
Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en…
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina