Resultats de la cerca

Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978

Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624

Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical

Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya

Anà al Perú, a Xile i a Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija Defensà els drets territorials de Bolívia durant la guerra del Chaco amb el Paraguai 1932-38

Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en collaboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort Llegà al museu les seves colleccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució

El 1934 fundà un partit nacionalista, que aviat constituí l’independentista Istiqlāl Deportat al Gabon 1937-46 i al Caire, després de la independència participà en la vida política del país com a cap de l’Istiqlāl des del 1963 restà a l’oposició

Fundà un monestir de dones a Piumarola, prop de Montecassino, on el seu germà sant Benet n'havia fundat un d’homes És patrona de Vic, on hom pretenia de posseir un peu de la santa La seva festa se celebra el 10 de febrer

Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya

Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià