Resultats de la cerca

Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut

Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Organitzada per la Unió de Criadors de Cavalls de Raça de Catalunya, ha esdevingut un dels certàmens de referència en l’àmbit europeu Disposa de pistes per a realitzar exhibicions, espectacles eqüestres i un carrusel hípic per a infants També s’hi programen colloquis, conferències i exhibicions de doma Acull activitats relacionades amb la doma vaquera i l’alta escola El recinte allotja també diversos estands de marques i productes relacionats amb l’hípica i prop d’un miler de cavalls en exposició

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos

Centre agrícola, ramader i comercial, hi és també important el turisme Correspon a l’antiga Tragillium de la Lusitània Conserva restes de la necròpoli romana, del castell i de les muralles s XIII-XIV L’església de Santa María, gòtica s XIII, de tres naus, té un retaule de Fernando Gallego Entre els edificis civils es destaquen el palau del marquès de La Conquista, plateresc, el dels ducs de San Carlos s XVII, el d’Orellana-Pizarro, que té un pati plateresc, etc