Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat director general…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar, i el suport…

Impulsada per l’empresa Difusión Náutica i la revista Skipper , hi prenien part embarcacions pneumàtiques tipus Zodiac de 3 m amb motors de 20 cavalls Els participants afrontaven un recorregut aproximat de 500 km durant nou dies entre Barcelona i Saragossa Les etapes passaven per Salou, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita,Tortosa, Flix, Mequinensa, Escatrón, Sástago i Pina En el palmarès de guanyadors en semirígides, hi figuren Ricard Massabeu i Pedro Egea 1987 Nelson Campderà i Eduardo Sánchez 1988, 1990 Enrique Mascarell i Ernesto Martí 1989 Ricard Massabeu i Willy García 1991 Ricard…

Fundat el 1995, nasqué arran de la fusió dels clubs Parra II i Olimpus A l’inici dels anys noranta, obtingué en dues ocasions el guardó al millor club d’Espanya de taekwondo i fou un dels referents d’aquest esport en l’àmbit estatal Forma els seus alumnes en tècnica, exhibició, defensa personal i combat En l’àmbit individual, els membres del club obtingueren vuit medalles en campionats mundials, catorze en europeus, quaranta-tres en competicions estatals i quaranta-vuit en estatals de tècnica Els seus taekwondistes més destacats foren José Santolaria Martos, medalla d’or als Jocs Olímpics de…

Coneguda popularment com Eurobàsket i organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a Ginebra l’any 1935 Catalunya acollí dues fases finals del campionat 1973, 1997 La divuitena edició, disputada l’any 1973, tingué com a úniques seus el Palau d’Esports de Barcelona i el pavelló d’Ausiàs Marc de Badalona Iugoslàvia guanyà el seu primer títol europeu en derrotar Espanya en la final L’equip espanyol era format per jugadors com Nino Buscató, Enric Margall o Wayne Brabender La trentena edició, disputada l’any 1997, tingué lloc al Pavelló Municipal Girona-…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’…

El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…