Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens del cicle de la…
Günter Blobel
Farmàcia
Medicina
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany.
Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la…
Joan Rodés i Teixidor

Joan Rodés i Teixidor
© UB
Medicina
Metge.
Llicenciat 1962 i doctorat 1967 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Hôpital Saint Antoine de París i el 1968 s’incorporà a l’ Hospital Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on el mateix any creà el servei d’hepatologia, del qual esdevingué cap el 1973 En 1985-2008 fou catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, i en 1997-2008 director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS de l’Hospital Clínic Fou també cofundador de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que presidí en…
dilució límit
Química
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.
Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals
propionat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid propiònic.
Els propionats alcalins, principalment el sòdic, són emprats com a fungicides tant en la conservació d’aliments com en medicina D’altra part, els èsters d’alcohols de cadena curta són líquids emprats com a dissolvents per a derivats de cellulosa, laques, pintures i vernissos, i com a aromatitzants
hidrogenocarbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament alcalí, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions feblement bàsiques), que es descomponen a 270°C.
Hom l’obté per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni És emprat en la preparació de sals i begudes efervescents, com a llevat artificial, en medicina i com a component per a extintors És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat
Ricardo Cánovas Linares
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre, el 1982 integrà l’equip estatal que disputà el Campionat d’Europa Fou també preparador físic de la selecció catalana de judo 1982-87 Llicenciat en medicina i cirurgia, és membre de la National Academy of Sport Medicine of USA Ha publicat Entrenamiento de alta intensidad 2008
Carles Bestit Carcasona
Esport general
Metge.
Fou director del centre de medicina esportiva de Berlín i membre dels serveis mèdics dels Jocs Olímpics de Berlín 1972 Fou director dels serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1972-93 També fou metge de la Federació Espanyola de Tennis i de l’equip de la Copa Davis
hipotensor
Farmàcia
Nom genèric dels agents que provoquen una disminució de la pressió arterial.
Són emprats en els processos amb pressió arterial alta i són també anomenats drogues antihipertensives Pertanyen a diferents grups terapèutics els més emprats en medicina són els blocadors α i β-adrenèrgics, els vasodilatadors, els diürètics, les substàncies que interfereixen el sistema renina-angiotensina, i els inhibidors enzimàtics
Macià Carbó i Ferrer
Literatura
Escriptor en castellà.
Llicenciat en medicina i doctor en filosofia i lletres Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Publicà Miscelánea 1874, articles de temàtica diversa, Choix des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français 1875 i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza 1875
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina