Resultats de la cerca

L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals de…

Aquesta església, parròquia del poble de la Pobla de Roda, fou en un principi una possessió del monestir de Santa Maria d’Ovarra Sembla que el seu primer esment es troba en la segona acta de dotació de Sant Esteve del Mall del 1016, que recull a les afrontacions terres de Santa Maria d’Ovarra i de Sant Jaume L’anomenat fals V d’Ovarra consigna la donació que els comtes Bernat i Toda van fer a l’abat Ègica de diversos vilars i de l’església de Sant Jaume l’any 912 Aquest privilegi, fals, va ésser confirmat el 1076 pel rei Sanç Ramírez i també pel seu fill Pere I Altres notícies…

L’església de Sant Valerià de Roberts es troba al cim d’una carena, al sector occidental del terme de Lliçà de Munt Segons apunten diversos estudiosos, cal identificar la capella de Sant Valerià per la seva ubicació amb l’església situada a la “Villa Marlianus, ubi est Sanctus Venerandus” No se’n troba cap més referència fins el 1094, quan els esposos Albert Bernat i Ermenierda, llegaren als fills d’Arnau, fill seu, el seu alou de Palaudàries i el sacrario que tenien a Sancti Venerandi Posteriorment, el 1215, el noble cavaller Marc de Castellcir i la seva muller Constança fundaren una missa…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de…

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera, fora de la vila No degué passar de capella rural de la parròquia de Santa Maria de Piera El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, data en què Duran I la seva muller Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia en el lloc que anomenen Piera Apiaria L’església es documenta a partir de l’any 1055, que Arnall, prevere, vengué a Gosfred i a la seva muller Mardona una petita peça de terra erma, situada al terme de Piera, la qual afronta a ponent i a…

Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una relació…

Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba Publicà Els hereus de la terra  1986, premi Sant Joan i Figures vora el rec  1995, novella amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya Entre d’altres, publicà tres…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles,…