Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de la novia 2001…

La seva poesia gira entorn de l’essència i la transcendència humanes, cap a una poètica metafísica relacionada amb la poesia pura D’entre la seva obra cal destacar A modo de esperanza 1955, Poemas a Lázaro 1960, El inocente 1970, Interior con figuras 1976, Tres lecciones de tinieblas 1980, Mandorla 1982, El fulgor 1984, No amanece el cantor 1992, Premio Nacional de literatura 1993 i Nadie 1997 Pòstumament, aparegué Fragmentos de un libro futuro 2000, Premio Nacional de poesia 2001 La seva obra poètica en gallec fou recollida en el volum Cántigas de Alén 1996 Publicà els volums d’assaig La…

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill…

Installat a Barcelona 1890, collaborà amb arquitectes i decoradors en obres de metallisteria fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i havia obtingut premis a Barcelona París i Mèxic fins el 1916 exercí també de músic professional El seu fill Valeri Corberó i Trepat Barcelona 1908, pintor i decorador, es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A Galí, i també a Ginebra i París prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans 1936 Germà seu fou Xavier Corberó i Trepat Barcelona 1901-81,…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la…

Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts d’Amsterdam 1940-43, i exposà en solitari per primer cop el 1946 L’any 1948 fundà el grup experimental Reflex i participà en la creació del grup internacional COBRA Aquests anys, la seva pintura donà lloc a diverses polèmiques tant per causa de la seva cruesa com per les tècniques utilitzades, molt inspirades en l’art dels infants i en el d’individus afectats de malalties mentals El 1950 anà a París, on exposà i consolidà la seva projecció internacional El 1954 rebé el gran premi de la UNESCO, i el 1960 el Guggenheim, a més dels premis…

Educat a la Vanderbilt University, al Delta State College i a la Universitat de Mississipí, treballa com a fotògraf freelance a la regió de Mississipí-Tennessee i a Washington El 1974 exercí de professor d’estudis visuals i ambientals a la Universitat de Harvard Entre el 1978 i el 1979 investigà sobre el vídeo en colors al Massachusetts Institute of Technology Ha guanyat premis de la Fundació Guggenheim, del National Endowment for the Arts i de l’Arts Survey Treballa especialment el paisatge del medi rural del sud-est dels EUA, amb càmeres de gran format i pellícula negativa El…

Debutà al teatre a dotze anys, i a disset protagonitzà la telenovella Families A Londres fou nominat al premi Olivier de teatre al millor actor revelació, i quan marxà a Broadway rebé una nominació als premis Tony Shopping 1994, de PWSAnderson, fou el seu debut al cinema, on sovint ha interpretat personatges d’ambigua moralitat darrere una imatge atractiva Ha protagonitzat, entre d’altres, Wilde 1997, de BGilbert Gattaca 1997, d’ANiccol Midnight in the Garden of Good and Evil 1997, de CEastwood The Wisdom of Crocodiles 1998, de Po-Chih Leong eXistenZ 1999, de DCronenberg The…

Estudià medicina a la seva ciutat, on es doctorà l’any 1974 i on cursà l’especialitat de neurologia Posteriorment marxà als EUA on actualment és professor i director del Departament de Neurologia de l’Hospital de la Universitat de Iowa i Professor de l’Institut Salk de La Jolla Califòrnia El seu camp de recerca és la neurobiologia de la ment, i treballa especialment en les bases neuronals de la presa de decisions, les emocions, el llenguatge i la memòria, i també en la millora del coneixement de diverses malalties neurològiques, com la malaltia de Parkinson o d’Alzheimer Ha publicat diversos…