Resultats de la cerca

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975

Debutà professionalment el 1994 i es proclamà campió d’Europa 1995 i subcampió del món 1999 Guanyà quatre vegades el Trial de les Nacions 1996, 1997, 1998, 2000, quatre Campionats d’Itàlia 2001-04 i un Campionat de França 2005 Pilotà pels equips Beta, Gas Gas, Montesa i Sherco El 2005 es retirà, després de patir una greu lesió Des de llavors s’ocupa de la seva empresa Trialshow, dedicada a les exhibicions de trial, i collabora amb l’escola de Jordi Pascuet, Pascuet Trial School, de la Seu d’Urgell

Probablement rebé la seva primera formació musical a la catedral de Viborg, i entre el 1581 i el 1584 estudià a la Universitat de Rostock Durant aquest període universitari publicà un recull de poemes llatins i la seva obra musical més important, la collecció de cançons Piae cantiones ecclesiasticae et scholasticae veterum episcoporum Greifswald, 1582, que inclou setanta-quatre cançons, dotze de les quals són de dues a quatre veus El 1625 el llibre es reedità a Rostock L’any 1582 entrà al servei del rei de Suècia i cap al 1589 ocupà el càrrec de governador de…

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Fou integrant del Club Nàutic Amposta i també durant algunes temporades del Club Natació Banyoles Es proclamà campió d’Espanya en dos i en quatre sense timoner 1994 i en quatre scull 1998 També fou subcampió estatal en dos sense timoner 1995 i en vuit amb timoner 1999 Exercint com a timoner de l’embarcació de vuit, amb la selecció espanyola assolí una medalla d’or 1983 i una de bronze 1984 en els Campionats del Món Un cop retirat, fou entrenador del Club Nàutic Amposta 1995-2002 Des del 2002 és secretari tècnic de la Federació Catalana de Rem

Format al Bosco Navas, a 15 anys debutà a divisió d’honor amb el Picadero de Barcelona, club amb el qual disputà cinc temporades Fitxà pel Calpisa d’Alacant 1974-81 i assolí quatre títols de Lliga consecutius 1975-78, quatre Copes del Rei i una Recopa d’Europa 1980 Finalitzà la carrera al BM Granollers 1981-84 Fou 108 vegades internacional amb la selección espa-nyola, amb la qual es proclamà campió del món B 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 El 1986 dirigí el Club Handbol Sant Fost, però no acabà la temporada

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996