Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Es presentà 1933 amb la companyia d’Enric Borràs El 1946 reprengué l’actuació en català Interpretà moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve , de Rusiñol el 1966, i La filla del mar , de Guimerà el 1971 Formà part de la Companyia Maragall

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne Morí essent…

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la seva especialitat

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona

Germanista i traductor, ha collaborat com a crític literari, comentarista musical i corresponsal de guerra en diversos mitjans de comunicació En narrativa, ha publicat Inversemblances i fantasies 1993, premi Vila de Perpinyà, Els contes del llop 1996, premi Lola Anglada de literatura infantil 1995, Històries d’amor i dissolució 1999, premi Prosa de Ficció Sant Just Desvern 1998, El silenci de les sirenes 2001, premi Calldetenes 2000, La revolta dels moribunds 2002, premi Vila de Teulada 2001, La pàtria dels coribants 2004, premi Ciutat de Vila-real 2003, El nyèbit 2003, premi Crítica Serra d’…

Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard

En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis,…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…