Resultats de la cerca

Fou collaborador d’ En Patufet , i des del 1968 ho fou de Patufet , la represa de l’antiga capçalera, on signava amb els pseudònims de Guerau i R Bir És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties 1935 i de novelles roses de la Biblioteca Gentil

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

Fill de Joaquim Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Adquirí renom en el disseny de mobles Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis 1929, Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques 1935 i Joan Carles Panyó la seva vida, la seva obra i el seu temps

Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833  Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i científiques Amic d’…

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona al març del 1961 procedent de l’Atlético de Madrid Pertanyé al club blaugrana fins el 1964, amb sengles cessions al Còrdova 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64, i jugà 33 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 3 gols La temporada 1964-65 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, que estava a segona, i a mitja campanya passà al Llevant Retornà al Sabadell 1966-72, amb el qual disputà 140 partits a la màxima categoria i marcà 15 gols Acabà la seva carrera al Mallorca 1972-73 Formà part de la selecció catalana dues vegades

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la Universitat Catalana d’…

Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de…

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere Martí Peydró 1965…

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión