Resultats de la cerca

Tot i que el lloc no és esmentat fins el 922, l’any 882 l’església formà part de les donacions que el bisbe de Girona Teu-ter efectuà a la canònica gironina Més tard, l’any 1032 apareix, en la donació d’un alou al terme de Fornells, feta pel vescomte de Cardona i ardiaca de Girona Eribau al prevere Guadamir L’any 1040 el mateix Eribau, esdevingut bisbe d’Urgell, poc abans de morir féu donació d’un altre alou situat a la parròquia de Sant Cugat de Fornells al monestir de Sant Vicenç de Cardona, al Bages També és esmentada l’any 1362 L’edifici actual sembla que data de la segona meitat del…

L’església de Santa Creu de l’Alzina estigué subjecta a la pabordia de Mur, primer com a església parroquial i posteriorment com a sufragània de la parròquia de Moror Tot i que el lloc i el castell de l’Alzina són coneguts des del segle XI, les primeres referències de la seva església són del segle XIV En el llibre de la dècima del 1391, dins del deganat de Tremp, el capellà de l’ Olzina hi constava amb dotze sous en aquesta època era encara una església independent Per contra, vers 1526, la rectoria de l’Alzina era ja unida a la de Moror L’any 1904, Santa Creu fou segregada de la parròquia…

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per…

Situada en l’antic terme del castell de Castellar, no degué passar de capella dependent de la parroquial de Sant Pere de Castellar La primera notícia és de l’any 1024, quan es vengueren uns molins situats al terme de Santa Eulàlia o de Castellar, al riu Altés la riera Salada al Saltell L’església torna a aparèixer l’any 1061, quan Illa, tement que la mort la sorprengués en falta, volgué esmenar la usurpació del delme de Vilaprinyó“ Vila Prino ”, que havia retingut injustament, per la qual cosa féu donació d’un alou a Santa Eulàlia de Castellar Després d’aquesta data, deixa d’aparèixer en la…

Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una parròquia…

Capella enderrocada cap al 1920 perquè es trobava esberlada del tot per l’erosió de la margera de terra sobre la qual reposava Era prop de Can Sunyer Existia el 1005 quan el bisbe de Barcelona, Aeci, el 22 de desembre d’aquell any la va permutar amb Guillem El document l’anomena església de Sant Martí, situada “in villa que nominant Martorelias superiores” , a la parròquia de Santa Maria de Martorelles El 1076 és objecte d’una nova transacció quan el prepòsit Vivà la va vendre a Arbert Berenguer i Algarda El 1122 un altre Arbert, fill de l’anterior, la va donar amb els seus béns als canonges…

Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats,…

El despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres Una de les primeres referències d’aquest indret data del 1078, any en què el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell Tot i que no es disposa de notícies històriques documentals d’època medieval de l’església de Sant Pere, es pot suposar que un cop es va poblar l’…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures, aigües i cursos…

Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena, tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059 Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles Si aquesta consagració respongué efectivament a la construcció de l’edifici parroquial, aquest havia de ser un temple dins de les característiques i l’estil del…