Resultats de la cerca

Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és…

Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu collector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà , amb restes de Magdalenià i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc les Pinoses, al vessant occidental L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall de Fullà La…

La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…

Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de les quals 1…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per altra part,…

Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al voltant de 2,4…

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de…