Resultats de la cerca
Es mostren 40231 resultats
Nicolás Ledesma García
Música
Compositor, mestre de capella i organista aragonès.
Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la singularitat del cas…
Sebastián Durón
Música
Compositor i organista espanyol.
Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el 1706, i morí…
Daniel Fortea i Guimerà
Música
Compositor, guitarrista i pedagog valencià.
Vida Inicià la formació musical amb el seu pare, i ràpidament aprengué a tocar diferents instruments, entre els quals la guitarra Formà part de la banda de música del seu poble natal, on tocà el clarinet i la bandúrria Mentre feia el servei militar conegué el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui fou alumne alguns anys més tard En el cercle de deixebles de Tàrrega, entrà en contacte amb Emili Pujol, Miquel Llobet i Josefina Robledo, entre d’altres El 1911 es traslladà a Madrid, on obrí una acadèmia de guitarra i, a partir del 1935, començà a editar la Biblioteca Fortea El 1921 publicà Método…
Joan Subias i Galter
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la cultura que…
Víctor Riba i Cardús
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Estudià al Seminari de Tortosa, on fou ordenat de prevere 1856 i exercí com a confessor quaresmal en la parròquia de Sant Jaume El 1861 fou promogut a vicari del Reguer Tortosa, i el 1863, a ecònom de la parròquia del Bellestar la Tinença de Benifassà, on prengué possessió 1864 del seu curat El 1887 ocupà el curat de la parròquia de la Sagrada Família de la Vilavella la Plana Baixa, dignitat que conservà fins el 1910, quan es retirà a Tortosa Només publicà Villavieja de Nules y sus aguas termales 1898, la història local del poble des dels seus orígens fins als seus temps Tot i que el 1906 se’…
Bernat Mundina i Milallave
Historiografia catalana
Pintor.
Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però sobretot és…
Dexter Gordon
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del llargmetratge de…
Jacques Lancelot
Música
Clarinetista francès.
Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…
Jascha Heifetz
Música
Violinista nord-americà d’origen lituà.
Inicià els estudis de violí a tres anys, i a sis tocà el primer concert Estudià al Conservatori Imperial de Sant Petersburg, on fou deixeble de Leopold von Auer, i debutà, el 1911, en aquesta mateixa ciutat La seva presentació internacional tingué lloc el 1912 a Berlín i fou convidat per Arthur Nikisch per a interpretar el Concert per a violí en re M de Cajkovskij amb la Filharmònica de Berlín Es presentà al Carnegie Hall el 1917 En esclatar la Revolució Russa, fixà la residència als EUA, on continuà la seva carrera internacional, tot i que esporàdicament tornà a la Unió Soviètica El 1920…
Sylvia Geszty
Música
Soprano hongaresa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres ciutats…