Resultats de la cerca
Es mostren 26071 resultats
Francesc Farreras i Ricart
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls.
Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó
Estesícor
Literatura
Poeta grec.
El seu nom veritable era Tísies La seva poesia, liricocoral, s’aproxima al gènere èpic a través de l’ús dels temes mítics Aquest caràcter tenen La caiguda de Troia i Retorns L' Orestea té un caire epicotràgic Al cicle tebà pertanyen l' Erifila i l' Europea Hèracles és el protagonista de la Gerioneida i de Cèrber D’altres obres Palinòdia, Helena i Els jocs en honor de Pèlies
Maurice Quentin de La Tour
Autoretrat, de Maurice Quentin de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Excellí en la tècnica del pastel, que aplicà tant al retrat d’aparat cinc retrats de Mme de Pompadour , Musée du Louvre, París La presidenta de Rieux , collecció particular, Ginebra com al retrat de bust —el que més praticà—, on dóna importància als trets de la fisonomia dels retratats, més que no als detalls dels vestits i als accessoris Retrat de Mlle Fel Té un museu monogràfic a Saint-Quentin
Jaume Borràs i Oriol
Teatre
Actor.
Es distingí en papers de característic La bona gent , de Santiago Rusiñol, Don Gonçalo o l’orgull del gec , d’Albert Llanas, etc i també com a director escènic Actuà a l’Amèrica Llatina, però sobretot té interès especial la seva anada a París el 1925, on representà en català Participà en la represa del teatre en català al Romea de Barcelona el 1946 Era germà del també actor Enric Borràs
Sant Iscle (Arbúcies)
Art romànic
Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració No se’n coneix la situació com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric
Torre de Carbonells (Vallfogona de Riucorb)
Art romànic
Aquesta fortalesa fou el centre d’una quadra del terme del castell de Vallfogona Hom sap que aquesta torre i tota la quadra de Carbonells fou una possessió de la sotscomanda templera, més tard hospitalera, de Vallfogona Per una visita prioral feta a la sotscomanda de Vallfogona l’any 1661, hom té referència que el terme de la torre i quadra de Carbonells ja es trobava rònec i despoblat
Sant Salvador de les Planes (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII
Sant Jaume de Finestres (Viacamp)
Art romànic
D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom
Mare de Déu del Paradís (Cornellà del Bèrcol)
Art romànic
Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar
Nadó normal
L’infant acabat de néixer té un aspecte característic que el diferencia clarament del nadó de més temps L’aspecte es modifica durant els primers dies de vida La positura que adopta el nounat és similar a la que tenia a l’interior de l’úter, on disposava d’un espai reduït Espontàniament, doncs, tendeix a flectir el cos i a plegar els braços i les cames sobre el tronc