Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
dragoman
Història
Intèrpret entre els europeus i els pobles del Pròxim Orient, especialment en missions diplomàtiques i comercials i a les corts reials.
apocrisiari
Cristianisme
En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, corts imperials o organismes i personatges corresponents.
Primitivament eren enviats per a missions específiques, però al segle IX adquiriren el caràcter de legats permanents
comtat de Barbate
Història
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
Continua a la mateixa família
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…
Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Les Corts Valencianes aproven la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’organisme que ha de tenir capacitat normativa sobre l’idioma Després d’intenses negociacions a darrera hora per tal de garantir que la composició de l’Acadèmia tingui una majoria de membres provinents de la Universitat, i per tant partidaris de la unitat lingüística del català i el valencià, la llei és aprovada amb 73 vots a favor, del PP, el PSPV-PSOE i Nova Esquerra, i 12 en contra, per raons divergents, d’Unió Valenciana, Esquerra Unida-Els Verds i Iniciativa de Progrés
Sentència del cas Maristes
L’Audiència de Barcelona emet la sentència de l’anomenat cas Maristes, un dels casos d’abusos a menors de més ressò dels darrers anys L’acusat, l’exprofessor d’educació física de l’escola Maristes-les Corts Joaquín Benítez, és condemnat a 21 anys i 9 mesos de presó per abusos continuats a 4 alumnes entre els anys 1999 i 2011 El jutge el deixa en llibertat fins que la sentència no sigui ferma, cosa que provoca protestes de les víctimes i els seus familiars Tretze denúncies més en contra de Benítez es van arxivar perquè els delictes havien prescrit
Nomenada la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació CVMC La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina