Resultats de la cerca

Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització…

Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…

Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou…

La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…

Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig…

Fill segon i successor de Ponç V i Marquesa de Cabrera Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S’uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà…

Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en…

Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…

Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi…

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…