Resultats de la cerca

Manuel Pardiñas assassina José Canalejas a Madrid

José Canalejas fa campanya a València ajudat per Vicente Blasco Ibáñez per tal d’atraure’s els sectors republicans

Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…

Principal representant del mulatismo musical , treballà durant la segona meitat del segle XVIII a la província de Minas Gerais A Arraial do Tejuco, ara Diamantina, ingressà en Nossa Senhora das Mercês dos Homens Crioulos, congregació religiosa formada només per homes mulats Més tard es traslladà a Villa Rica, actualment Ouro Prêto, on, a partir del 1795, treballà com a compositor, director i organista per a les irmandades En la darrera etapa de la seva vida visqué a Rio de Janeiro La seva obra se centrà en la música religiosa i comprèn misses, motets, oficis de difunts, un tedèum, lletanies…

Fou jugadora del RCT Turó i del RCT Barcelona Guanyà nou vegades el Campionat de Catalunya d’individual 1943, 1944, 1946-49, 1951, 1954 , 1955, quatre el de dobles 1951 i 1952, amb P Barril 1954 i 1957, amb MI Maier i una el de dobles mixtos 1951, amb E Martínez Fou també campiona d’Espanya d’individual en set ocasions 1944, 1946-50, 1953, de dobles en quatre 1946, amb C Puig 1948 i 1949, amb MI Maier 1950, amb B Alonso i de dobles mixtos en cinc 1945, 1950 i 1955, amb J Bartrolí 1951, amb E Martínez 1954, amb F Olózaga Paticipà en diversos tornejos internacionals de primer nivell, com el de…

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs

Actuava de migcampista i de defensa central Després de jugar amb el Gimnàstic de Tarragona 1982-84, fitxà pel RCD Espanyol 1984-90, equip amb el qual disputà 150 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, marcà 3 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu 1990-92 Al novembre del 2012 entrà a formar part del Consell d’Administració de l’Espanyol, presidit per Joan Collet