Resultats de la cerca

Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de…

Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de…

Jaume I i Guillem de Mediona fixen el reglament de la lleuda barcelonina impost reial que gravava l’entrada de mercaderies a la ciutat

Una reial provisió de Felip II deroga els Capítols del Redreç del 1585 que havien permès la constitució de les divuitenes de la Diputació

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en les proves d’esquif Guanyà tres Campionats d’Espanya d’aquesta especialitat 1924, 1925, 1929

Fou segon en el Premi Reial Moto Club de Catalunya en la categoria Motos Sport Nacional 1963 Fou campió d’Espanya de resistència 1965

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, el 1964 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’outrigger de vuit amb timoner

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona que fou campió d’Espanya 1958 i subcampió 1957 en vuit amb timoner

Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues