Resultats de la cerca

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2002-03 procedent de l’equip argentí Boca Juniors Jugà 42 partits amb el Barça, i la temporada següent fou cedit al Vila-real i posteriorment fou traspassat Disputà 73 partits amb la selecció argentina, amb la qual guanyà els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc

El River Plate derrota per 3 a 1 el Boca Juniors a la final de la Copa Libertadores jugada a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid La Copa de Libertadores és el campionat de futbol de clubs més important d’Amèrica La final jugada a Madrid és conseqüència de la violència desfermada entre els seguidors dels dos equips argentins, que va obligar a cancellar el partit del 25 de novembre, que s’havia de jugar a l'Estadio Monumental de Buenos Aires, posposar-lo i traslladar-lo a Madrid

Després d’un macrojudici de cinc anys, el Tribunal de Buenos Aires dicta les sentències i les condemnes als principals responsables dels crims contra la humanitat durant la dictadura argentina, comesos sobretot a l’Escuela Mecánica de la Armada ESMA, on es torturaven i assassinaven opositors, més de 4000 dels quals van desaparèixer en els anomenats "vols de la mort" El nombre de sentències és de més de 50 Dels 29 encausats, entre els quals hi ha Alfredo Astiz i Jorge Eduardo Acosta, 10 són condemnats a cadena perpètua, i la resta reben condemnes menors

Una setmana després que Àlex Crivillé, el pilot lleidatà Emili Alzamora es proclama campió del món de motociclisme, en la categoria de 125 cc, en la darrera cursa del campionat, a Buenos Aires Tot i quedar segon en la prova darrere del seu principal rival, l’italià Marco Melandri, Alzamora manté el seu avantatge en la classificació general i aconsegueix el campionat sense haver guanyat cap Gran Premi, però després d’haver demostrat una gran regularitat, ja que ha pujat al podi en 16 dels grans premis disputats

Forma part del Complex Volcànic Puyehue-Cordón Caulle, a la serralada dels Andes Hom en coneix erupcions des del 1914 Després de l’erupció provocada pel terratrèmol de Valdivia 1960, no esdevingué novament actiu fins el 4 de juny de 2011 L’erupció, de gran potència, comportà l’evacuació de prop de 3500 persones i emeté un núvol de cendra que afectà sobretot Buenos Aires i Montevideo i arribà a altres punts molt distants de l’hemisferi sud com Ciutat del Cap i Sydney, a més de provocar importants interrupcions del tràfic aeri