Resultats de la cerca

Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP

Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola

Aquesta església, de la qual no es coneixen vestigis ni altres referències, apareix citada en el document datat l’any 920, quan els habitants de Baén es donaren al comte Ramon En aquest document s’especifiquen els límits del terme que passaven per l“‘ oratorium Sancti Maurici quomodo discurrit aqua usque in rivo qui exit de jam dicto Plano —es refereix al pla Tavernario— et pervenit in ipso puio de Salisarre ” Esment que, més o menys idèntic, es repeteix en el denominat fals I de Gerri

Apareix documentat per primera vegada el 1187, any en què la comtessa de Pallars Sobirà Guillema I i el seu fill Bernat retenen com a penyora el castell i la vila de Mencui en el plet que mantenen amb Bernat de Toralla Uns anys després, el 1201, la mateixa comtessa lliurarà el castell a Bernat de Toralla, un cop resolt el plet que mantenia amb ell El 1280 el rei Pere II el donà en feu, entre d’altres castells i viles, a Bernat de Toralla

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral i de la parròquia de Sant Genís de Massadella, al lloc de Navàs No degué passar de capella rural El lloc de Navàs és documentat des del 982 Navares i l’església apareix esmentada el 1293 com a Sant Hilari de Nabars Suposem que aquesta capella devia ésser la mateixa de Santa Eulàlia de Nabars , que era situada en un lloc proper al mas de Nabars avui can Vall El segle XVII encara estava en ús

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona