Resultats de la cerca
Es mostren 3335 resultats
Sant Serni

Vista de Sant Serni (Torà)
© Isidre Blanc
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonès), a l’NE del poble, a l’esquerra de la riera de Llanera.
Vora l’església de Sant Serni, que és sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera La festa major de Sant Serni se celebra el segon diumenge de setembre
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…
Sant Adjutori

Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
gall salvatge

Gall salvatge
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 85 cm el mascle i 60 cm la femella.
El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus
desboscament

Crema de bosc per a desboscament a Belize
© Corel / Fototeca.cat
Geografia
Agronomia
Acció i efecte de desboscar, despullar de bosc.
El desboscament pot ésser produït per l’home i àdhuc pels animals els elefants afamats arrenquen els arbrissons i se'n mengen les branques i les arrels tendres o simplement pels factors naturals canvis climàtics, avanç de les dunes El factor humà, però, ha estat, al llarg dels temps, d’una importància fonamental l’home ha dut a terme el desboscament sovint per raons vitals la necessitat d’eixamplar les seves àrees de conreu o de guanyar nous terrenys de pastura Els conreus itinerants sobre cendres adobs fàcils que resulten de la crema del bosc són practicats encara per alguns…
Irati

Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un…
aceràcies

Bosc d’aurons
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Família de terebintals integrada per dos gèneres que comprenen unes 150 espècies d’arbres o d’arbusts propis de llocs freds o atemperats de l’hemisferi nord (Xina, Europa i EUA).
Les fulles, palmades o pinnaticompostes, són oposades i estan mancades d’estípules Les flors són actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres o tetràmeres amb l’androceu diplostèmon i el ginoceu de dos carpels fosos Les flors són petites i verdoses i són agrupades en inflorescències raïmoses El fruit és esquizocàrpic i en disàmara Les llavors són solitàries i sense endosperma Força aceràcies auró , erable són conreades per llur interès ornamental i són molt apreciades pel fullatge especialment espectacular a la tardor Algunes espècies produeixen bona fusta, com la del…
regió mediterrània

Bosc mediterrani al Marroc
© Fototeca.cat-Corel
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn els països de la conca mediterrània.
El clima és sec i d’hiverns suaus, amb pluges sobretot tardorenques i amb eixut estival La vegetació és xeròfila, constituïda bàsicament per boscs esclerofilles, garrigues, matolls, timonedes i prats secs
coníferes

Bosc de coníferes de la taigà
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Classe de gimnospermes.
És constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat sense tràquees en el xilema secundari, amb fulles petites, sovint aciculars, però de vegades també esquamiformes o lanceolades, i amb flors masculines d’estams esquamiformes o peltats, en els grans de pollen dels quals mai no s’originen espermatozoides Comprèn dos ordres, el de les pinals i el de les taxals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina