Resultats de la cerca

Situació Vista lateral de la capella des del seu sector nord C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Corneli es troba just darrere l’església parroquial de Santa Maria de Cardedeu, al bell mig de la població El mur sud de l’edifici és adossat a una altra construcció, raó per la qual no es pot veure tota la façana Mapa L37-15393 Situació 31TDG464101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou amb estació a la mateixa població CBC-MRGP Història Tot i que és d’origen preromànic,…

Seu episcopal des del segle VI, fou arrasada per les tropes musulmanes al segle VIII i el 839 es consagrà la catedral reconstruïda Els segles XI i XII foren els de màxima esplendor de la ciutat La capella episcopal esdevingué molt important Del segle XVI destaquen els mestres de capella Joan Brudieu, que ocupà el càrrec del 1539 al 1543 i del 1545 al 1577, Rafael Coloma 1586-89 i 1591-95 i Pere Riquet 1598-1603 Ja al segle XVII Marcià Albereda detingué el càrrec del 1620 al 1626, any en què passà a fer la mateixa funció a la catedral de Barcelona El seu successor fou…

Les excavacions efectuades del 1922 al 1937 donaren una planta de ciutat hellenística, fundada per Seleuc Nicàtor el 280 aC i destruïda pels sassànides al s III dC Són importants les pintures de la sinagoga, avui al museu de Damasc, i la capella paleocristiana amb frescs i un baptisteri, bastida al s II és la capella judeocristiana més antiga Aquests conjunts pictòrics manifesten la influència de l’art prebizantí amb contactes amb el món de Palmira

Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant , sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

L’actual capella és un edifici del segle XVIII Al segle XVII era sufragània de Sant Pau d’Ordal S’esmenta per primer cop l’any 1414, en què fou visitada pel bisbe Francesc Climent, dit Saperes Tot i així, la seva construcció era molt més antiga, ja que el 1736 consta que era una capella pública, fundada des de molt antic, de la qual s’ignoraven els orígens Actualment és panteó de la família Revella, ara Camps

La primera i única notícia coneguda d’aquesta capella, avui desapareguda, és de l’any 1294, moment en què el rei Jaume II va donar dotze sous anuals dels seus rèdits del forn de Siurana per al manteniment d’una llàntia a la capella de Sant Joan del castell de Siurana, a la vegada que el batlle general de les Muntanyes de Prades restava obligat a fer una aportació igual Avui no en resta cap senyal identificable

Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada