Situació
Vista lateral de la capella des del seu sector nord.
C. Barbany-M. R. Garcia
La capella de Sant Corneli es troba just darrere l’església parroquial de Santa Maria de Cardedeu, al bell mig de la població. El mur sud de l’edifici és adossat a una altra construcció, raó per la qual no es pot veure tota la façana.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG464101.
S’hi pot accedir per l’autopista A-17 (direcció Girona, sortida Cardedeu-La Roca), i també per la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou amb estació a la mateixa població. (CBC-MRGP)
Història
Tot i que és d’origen preromànic, no hi ha notícies d’aquesta capella fins al segle XV, en què surt esmentada en les visites pastorals com a propietat de l’església parroquial, i era anomenada la Pabordia. Sant Corneli era la capella de la confraria de Santa Maria, que trobem ja documentada al segle XII. A partir del 1409 depengué del monestir de les monges de Montalegre, i la prioressa n’era la patrona o presentadora. Els confrares eren entre tres i cinc beneficiats, als quals el prepòsit havia de donar la manutenció i 100 sous cada any per a indumentària.
L’any 1462 és una referència important. El prevere de la confraria de Cardedeu disposa que els seus béns es gastin en obres de reparació de l’edifici: que la capella sigui ben recoberta i que tots els forats, tant dins com fora, siguin tapats; que totes les parets siguin arrebossades i després blanquejades, i que el paviment sigui recobert de rajoles.
El 1701 es donà llicència per a beneir la capella de Sant Corneli, segurament després de fer-hi alguna reforma. (CBC-MRGP)
Església
Planta de l’església d’una extrema simplicitat.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, més o menys rectangular, amb absis quadrat, més estret i baix que la nau. Té centrada una finestra allargada, d’arc monolític i d’esqueixada senzilla. A la façana, situada al mur de ponent, hi ha una porta, força estreta, amb arc de dovelles, i a sobre, un gran ull de bou de forma ovalada, que sembla correspondre a la reforma de l’any 1701. A sobre, hi ha una petita espadanya amb un forat, molt reformada. La coberta actual de l’edifici és feta amb volta de punt d’ametlla, d’estil gòtic, segurament del 1462. L’aparell és petit i poc treballat, fet amb palets de riera, i tan sols hi ha carreus grossos i ben treballats als angles.
Les característiques de l’edifici permeten deduir que es tracta d’una construcció preromànica, dins les formes pròpies del segle X, que conserva només la part baixa de les parets primitives. L’antiguitat també és corroborada per la primitiva advocació a sant Cebrià. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Gallardo, 1938, pàg. 162
- Vall i Rimblas, 1980, pàgs. 5-10
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 116
- Barral, 1981, pàg. 284